divendres, 30 de juliol de 2010

El vídeo com recurs per afavorir un clima de treball positiu

Fent servir la videopresentació, als meus cursos a Campus Extens, pretenc mostrar-me més propera a l'alumnat i poder explicar amb major claredat els objectius, els continguts, l'avaluació i altres característiques de l'assignatura (millor del que de vegades permet un text). És també una manera que em posin cara, veu, com una forma de fer-m'hi més present.
Pens que amb la videopresentació veuen el professor "de carn i ossos", més proper.
Dins una metodologia no presencial, mitjançant la plataforma Moodle, proposar debats sobre la base d'alguna notícia recent; plantejar-hi el visionament de pel·lícules relacionades amb l'assignatura i realitzar-ne el comentari pertinent entre tots als fòrums; penjar-hi alguns vídeos relacionats perquè comentin les seves opinions, inquietuds, etc., afavoreix el vincle amb l'alumnat.

dijous, 29 de juliol de 2010

Webquesta com estratègia metodològica d'aprenentatge actiu en entorns virtuals de l'educació superior

Per dur a terme la experiència amb Webquesta dins un curs de Campus Extens, i desenvolupar l'activitat, els alumnes s'organitzen en petits grups, cadascun dels quals té un o diversos apartats del projecte en el qual treballen en comú. Cada grup coneix, i té a la seva disposició, els materials (bibliogràfics) necessaris per treballar el punt que els ha correspost. Com que el treball és col·laboratiu, s'han d'organitzar ells mateixos i han de repartir les tasques per a cada integrant. Tot seguit redacten la seva part i la presenten en la pàgina web comuna. Finalment, cada membre pot corregir la informació que han exposat els altres o ampliar-la, ja que el document és editable per tothom. Hi ha un membre de cada grup que és l'encarregat de modular-lo i organitzar-lo.

divendres, 9 de juliol de 2010

Ús de vídeo per a l'explicació de continguts


La utilització del vídeo per a l'explicació de continguts apropa la figura del professor i converteix l'aprenentatge en quelcom de més personal. En el cas de matèries en les quals es treballa la pronunciació, permet visualitzar la posició bucal per afavorir la correcta articulació.
En una metodologia d'ensenyament semipresencial és una bona estratègia perquè l'alumne pugui tenir aquesta informació per a l'adquisició del coneixement i, en cas necessari, pugui repetir-ho tantes vegades com cregui convenient.

«Amb el format vídeo he pogut aconseguir que l'alumne tingui en tot moment una explicació sobre com ha de pronunciar diversos sons en català que, actualment, són problemàtics, especialment per a la gent jove i també per a no-catalanoparlants, com per exemple, la doble ela, la essa sonora, la ela, etc., ja que permet que l'estudiant observi, detingudament, les posicions dels òrgans d'articulació que intervenen en l'emissió d'un determinat fonema.

Adaptació d'obres literàries a altres mitjans


Alguns anys de treballar literatura amb els estudiants de mestre de la Universitat de les Illes Balears m'han fet veure la necessitat d'implicar cada estudiant i tot el grup en la feina.
La manera de treballar l'assignatura, que potencia el treball autònom de l'estudiant (cal tenir en compte que a les dotze hores de treball presencial n'hi corresponen una trentena de treball autònom), s'adiu perfectament amb la meva manera de treballar a partir de muntatges poètics.
Els participants en el curs ja vénen a la primera sessió havent rebut (per correu electrònic, que ha estat la forma d'intercomunicació entre tots els participants) un Dossier amb tres apartats: 1) El descriptor, amb els objectius, continguts i metodologia del curs (cronograma inclòs); 2) Unes pautes molt concretes i exemplificades, en un dossier d'una trentena de pàgines (amb molt de suc i poca palla) per "entendre poesia", "dir poesia", "fer poesia" i "fer un muntatge poètic"; 3) Informació sintetitzada sobre "estructura" de http://www.viulapoesia.com , "guia per visitar la web", "propostes didàctiques" i "exemples de seqüències didàctiques" (de cara a fer el muntatge poètic).

Utilització del calendari per afavorir el treball autònom de l'alumne

Durant els darrers cursos l’assignatura Teories i Institucions Contemporànies de l'Educació dels Estudis d'Educació Social (pla antic) podia cursar-se sota dues modalitats: presencial i a distància. L'ús del calendari segons la modalitat variava: a) el calendari en la modalitat presencial retia compte dels temes i de les activitats treballades al llarg del curs, setmana per setmana, i n'informava els alumnes a posteriori; b) el calendari en la modalitat a distància oferia una temporalització dels temes al llarg del curs i de les dates per lliurar les activitats, des del seu començament. Actualment, ambdues assignatures no tenen docència assignada i l’ús del calendari ha perdut, per tant, el seu sentit originari.
No obstant això, l’experiència adquirida en l’ús d’aules virtuals en els darrers cursos, dels quals és un exemple el que abans hem esmentat, ha fet que en l’actualitat, en l’assignatura Pensament i contextos educatius contemporanis del Grau d’Educació Primària continuem potenciant l’ús del calendari com eina per a afavorir el treball autònom de l’alumne. Així doncs, en l’actualitat utilitzem el calendari en l’esmentada assignatura per tal de retre comptes dels temes i de les activitats treballats al llarg del curs, s'informa a posteriori els alumnes per tal de facilitar-los informació del desenvolupament del curs si no han pogut assistir a classe ocasionalment, i també per  avisar-los amb antelació de les dates de lliurament de les diverses activitats de grup reduït o individuals. Per tant, a través del calendari de l'assignatura, en la plataforma educativa Moodle, es facilita als alumnes, més enllà de la presencialitat, informació en qualsevol moment dels aspectes treballats a classe, per a aquells que no han pogut assistir-hi, i de les dates de lliurament de treballs.

dijous, 8 de juliol de 2010

Àlbum de fotografies de pràctiques simulades

Campus Extens ha posat a la nostra disposició eines metodològiques que complementen el procés d'ensenyament-aprenentatge circumscrit inicialment a l'aula o a les tutories. A més, ha generat un major intercanvi amb els estudiants. Utilitzam aquest àlbum de fotografies com un recurs complementari a l'adquisició de continguts i competències clíniques bàsiques. Recomanaríem aquest recurs per a aquelles dinàmiques pràctiques.
Els elements que s'han utilitzat per a l'elaboració de l'àlbum de fotografies han estat fotografies i pàgina web.
De Moodle resulten molt útils les eines de fòrum i de qüestionaris d'autoavaluació. Aquests recursos permeten que l'estudiant resolgui els dubtes a mesura que avança en l'estudi, que s'autoavaluï i que vagi cobrint les seves necessitats educatives.



Margalida Miró i Gloria Gallego

El fòrum com estratègia de dinamització per «rompre el glaç»

Belén Pascual
 
Consider que, en gran manera, el fòrum compleix l'objectiu de cohesionar el grup i motivar així el treball de l'alumnat en una assignatura semipresencial. Així i tot, amb relació a la meva pròpia experiència, crec que es pot millorar el rendiment de l'activitat dedicant-hi més temps al seguiment i a l'orientació de la discussió. Per exemple, cal evitar que el tema no s'exhaureixi i reconduir les conclusions cap una nova proposta de debat.
La resposta de l'alumnat està garantida, si la proposta de temes de discussió és ajustada al contingut de l'assignatura i és interessant.
Els fòrums, dins aquesta metodologia d'aprenentatge més autònoma, són un complement fonamental per facilitar l'intercanvi entre els alumnes i, també, l'espontaneïtat en la comunicació via web. Crec que la participació en el fòrum fa que l'alumne adopti un paper més actiu i visible pel que fa a l'assignatura en general.