Ens hem traslladat

Tot i que aquest bloc continua actiu, a partir d'ara ens podeu trobar en aquesta nova adreça: <blocs.uib.cat/campusextens>.

APRENDIZAJE COLABORATIVO EN DERECHO CIVIL

La experiencia que se expone a continuación se basa en un sistema de aprendizaje colaborativo utilizando las nuevas estrategias de comunicación en entornos interactivos a partir de las herramientas brindadas por la plataforma educativa Moodle.

En el grado de Derecho contamos con un elevado número de alumnos en el aula, lo cual, en principio, dificulta el aprendizaje grupal, en el que pesa la cantidad de interacción entre los participantes en un tiempo y espacio limitados.

Pretendemos, con esta nueva experiencia, basarnos en el aprendizaje colaborativo, de manera que sean los propios estudiantes los que intercambien ideas e información, en cualquier momento y espacio, fomentando con ello la comunicación; que aprendan a trabajar en equipo, asumiendo su responsabilidad tanto individual como en el aprendizaje de sus compañeros; que desarrollen habilidades a través de una interdependencia positiva y un liderazgo compartido; y que sean capaces de autoevaluarse estableciendo sus propias

Diseño de un curso a partir de principios básicos

Según los estudios de docencia, es incontestable que:

• El aprendizaje activo y continuado es profundo y permanente
• El trabajo en equipo mejora el aprendizaje y la retención
• Tener control sobre su propio aprendizaje mejora la motivación
• Los alumnos aprenden de muy diferentes maneras, y hay que articular la docencia en torno a diferentes tipos de aprendizaje

Partiendo de estos (y otros) principios diseñé un curso de Estadística de 1º de Ingeniería industrial. Me resultaron útiles las ideas de la conferencia "7 ways games reward the brain". 

 El resultado se puede resumir como sigue:

• En las clases de Grupo Grande se expondrían los conceptos teóricos, pero como mucho se usaría la mitad de este tiempo para clase expositiva, dedicando el resto a actividades muy variadasLas clases de Grupo Mediano serían más prácticas y se enseñaría a trabajar en equipo, usando a veces medios poco ortodoxos 

Experimentació virtual per a l'aprenentatge conceptual (1era part)

De l’e-experimentació a l’aprenentatge conceptual: la implementació del Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) a Campus Extens (I)

El projecte del Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) té el seu origen l’any 2005, quan, sota l’impuls del Dr. Alejandro Maiche (aleshores a la UAB), sorgiren les primeres idees i discussions sobre la possibilitat d’engegar algun tipus de laboratori virtual de psicologia. El projecte s’engega, de forma conjunta, entre la UAB i la UIB: hi col·laboraren 13 professors de Psicologia Bàsica (9 de la UAB i 4 de la UIB), una becària i tres informàtics.

El projecte partí de la necessitat de replantejar la metodologia docent en algunes assignatures de psicologia bàsica. Gran part dels coneixements que s’imparteixen en aquestes assignatures provenen de resultats experimentals, la qual cosa implica disposar de les infraestructures necessàries per permetre la realització d’experiments a tots els estudiants.

Els docents que s’han dedicat a aquesta tasca, en el marc de les pràctiques de les assignatures dels processos psicològics bàsics (aprenentatge, atenció, percepció, memòria, motivació, emoció, pensament i llenguatge), coneixen prou bé la complexitat que suposa dissenyar, organitzar i posar en funcionament un experiment de psicologia. D’altra banda, i en relació a les adaptacions en la docència pràctica que suposen les directrius derivades del

Qüestionaris Moodle dins assignatures de Química de mòduls bàsics de diferents graus a la UIB

Investigador principal: Manuel Miró Lladó, Professor Titular Química Analítica.

La recerca realitzada en aquest projecte finançat per la UIB en la convocatòria 2010-2011 de projectes d’innovació docent es centrà en l’aprenentatge mixt com a tendència educativa emergent segons les noves directrius de l’espai europeu d’educació superior on es combinen tecnologies asincròniques amb classes presencials [1-3]. En aquest context, cal remarcar el fet que els nous models d’ensenyament-aprenentatge interactiu suposen el desenvolupament d’espais dins plataformes de campus virtuals, utilitzant normalment, en el cas de la UIB, el programari Moodle de codi obert dins Campus Extens.

Concretament, en aquest projecte s’avaluà la utilitat dels Qüestionaris Moodle com a metodologia asincrònica activa i d’avaluació formativa per tal de promoure l’autoaprenentatge de l’alumnat i construir un espai virtual docent on tant el professor com els alumnes poden fer un seguiment de l’assoliment de les competències del curs. Aquest projecte pilot s’inicià durant l’any acadèmic 2010-2011 en l’assignatura de Química del grau d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la UIB. Convé aquí remarcar el fet que es tractava d’un grup molt heterogeni d’estudiants amb edats compreses entre els 18 i 45 anys i on molts d’ells presentaven un perfil humanístic o social o provenien de mòduls de formació professional.

El projecte implicà una primera etapa de preparació d’una quantitat important de preguntes i respostes (veure figura adjunta) dels diferents temes de la guia docent (juntament amb el feedback corresponent) utilitzant el formats de respostes múltiples amb una o vàries respostes correctes, d’aparellament o Cloze. La segona etapa consistí en crear el Qüestionari Moodle i obrir-lo pels estudiants durant un determinat període de temps (2 o 3 dies) desprès del qual les respostes foren automàticament proporcionades els estudiants. Varem decidir no facilitar les respostes desprès d’emplenar el qüestionari (sinó només la puntuació final) per evitar el frau.

Fig.1. Imatge dels temes i nombre de preguntes creades dins el banc de preguntes del Qüestionari Moodle per assignatures de Química General.

Blogs i educació superior

Gairebé al final del passat curs intentarem crear dos blocs per a dues assignatures de diferent nivell formatiu. Una es realitzava en l'últim curs de carrera de l'antic pla d'estudis, concretament Història Moderna d'Amèrica. L'altra (La Idea d’Europa a través de la Història) a primer de grau. Per tant, ambdues en pols oposats dins de l'escala del sistema educatiu superior. Per això mateix sengles blogs haurien de tenir línies formatives diferents.

Aprendiendo Estrategia Corporativa de forma interactiva.

Turestrat. Juego de estrategia y negociación interactivas aplicado a la industria del turismo.

Rebeca Méndez-Durón, Lluís Bru, Francila Orfila Sintes, Antoni Serra Serra.

Departamento de Economía de la Empresa.

Contacto: Rebeca Méndez-Durón

La docencia en organización y estrategia se ve afectada por las demandas del EEES respecto a la evaluación continua y feedback oportuno a los estudiantes, debido a que sus enseñanzas: 1) son conceptos abstractos difícilmente tipificados como soluciones únicas y absolutas; 2) en limitadas ocasiones se evalúan utilizando ejercicios numéricos; 3) se aprenden vía ‘la solución satisfactoria de problemas’ (Simon, 1955).

Una de las herramientas más prometedoras para el cumplimiento de los objetivos del EEES son las aplicaciones informáticas que permiten integrar el aprendizaje y la evaluación. En el caso de las asignaturas de organización y estrategia, el uso de herramientas informáticas ha estado principalmente asociado a software de juegos de Estrategia de Negocio (p.ej. Blue Ocean) o de Marketing Estratégico (p.ej. Markstrat), que han logrado éxito en diversas universidades (p.ej. INSEAD, MIT o Harvard). Estos juegos utilizan sofisticadas herramientas de simulación que permiten programar la producción de acuerdo a la demanda, establecer una amplia gama de productos, diseñar la publicidad de acuerdo a las características de los consumidores y jugar con las cotizaciones en bolsa; además, vinculan la rentabilidad de las empresas ficticias con una evaluación objetiva del alumno. Entre sus limitaciones debemos destacar el precio excesivo de una licencia individual; requiere de un nivel de conocimiento de postgrado; gestiona una sola empresa y no considera su interacción con otras empresas de un mismo grupo empresarial; el alumno negocia exclusivamente con una máquina que toma

Noves Interfícies d'usuari en les TIC per a la docència

El Sistema d'Interacció Natural amb l’ordinador desenvolupat a la UIB es revela com una eina de rehabilitació per a persones que tenen profundament limitades les seves possibilitats de moviment http://dmi.uib.es/~ugiv/sina/ 

El objetivo de esta entrada es presentar a la comunidad universitaria el proyecto SINA, que permite a personas con discapacidad motorica severa poder acceder al ordenador de forma natural mediante sus capacidades fisicas disponibles. Es un proyecto validado en mas de 6 centros de las Islas Baleares y con mas de 40 usuarios generalmente jovenes con paralisis cerebral. La idea es poder ir generalizando su uso de manera comun como herramienta integradora para todos los usuarios fomentando asi el diseño universal de interfaces de usuario.

El Sistema d'Interacció Natural amb l’ordinador desenvolupat a la UIB es revela com una eina de rehabilitació per a persones que tenen profundament limitades les seves possibilitats de moviment 

El projecte SINA (Sistema d'Interacció Natural Avançat) per a la integració de persones amb discapacitat en entorns informàtics s'ha assolit de manera exitosa i la tasca realitzada fins avui ha obert nous camins per a la recerca i per a l'aplicació d'aquesta eina informàtica, com és ara la rehabilitació. 

Adaptació del sistema de videoconferència per a un alumne amb baixa visió

José Luis Ortego

Un dels objectius de l’Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials és millorar l’accés de l’alumnat als continguts acadèmics, tant teòrics com pràctics, de la forma més autònoma i ràpida possible. Només així es pot facilitar la seva participació al desenvolupament de les assignatures i aconseguir que pugui assolir els objectius i competències de cada una d’elles.

Durant el passat més de setembre un alumne amb discapacitat visual ens comunicà que s’havia matriculat a la seu d’Eivissa-Formentera i que, per tant, cursaria les classes a través de vídeo conferència.

El tipus de discapacitat visual d’aquest alumne implica unes necessitats específiques a l’hora d’accedir a informació escrita: degut a la manca de camp visual perifèric els elements visuals han de ser presentats en un espai reduït, proper i ben il·luminat. Així, convé que els materials digitals siguin presentats en una pantalla individual amb alt contrast i il·luminació.

Possibilitats de les TIC a l’ensenyament de les assignatures de ciències

Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TICs) han abierto nuevos caminos en la enseñanza de la Bioquímica. Los entornos multimedia en la Web constituyen una forma eficaz de publicar material educativo, ya que permiten ilustrar procesos dinámicos y difíciles de presentar mediante otros métodos más tradicionales, además de fomentar la interacción alumno-profesor y de facilitar la obtención de información por parte del alumno. Estos recursos didácticos que se ponen a disposición del alumno le permiten abordar el contenido de la asignatura de una manera más interactiva y autónoma, facilitando la adquisición de las diferentes competencias que quieren trabajarse con esta asignatura.

La asignatura 21500 Bioquímica pertenece al núcleo de la formación de los estudiantes del grado en Bioquímica, y tiene como finalidad que el estudiante adquiera una serie de competencias y conocimientos básicos relacionados con la estructura y funcionamiento de los seres vivos. Así, en esta asignatura se estudiarán las diferentes biomoléculas y su estructura, su participación en el metabolismo y la regulación del mismo, así como sus elementos de control y, finalmente, la obtención de energía a nivel celular. De hecho, esta asignatura supone la primera toma de contacto con estos contenidos, convirtiéndose así en la piedra angular del grado de Bioquímica. Esta materia básica, que sirve como presentación del grado, realiza un recorrido por las diferentes facetas de la Bioquímica, que se desarrollarán en mayor profundidad en las diferentes materias que componen el grado (Enzimología e interacciones Moleculares, Biología Molecular y Control Metabólico, Estructura y función de las Macromoléculas, Bioquímica de las Membranas y Bioenergética, etc.).

Les eines de la Web 2.0 per aprendre a la Universitat

La integració del treball amb la Web 2.0 a les assignatures dels estudis de Grau d’Educació està àmpliament justificada per la difusió que han tengut en l’educació en general i per la seva presència en els nivells d’Educació Infantil i Primària on exerciran la seva professió els futurs estudiants de Grau de la Universitat. L’audiència activa i la col•laboració per a la creació de continguts que promou la Web 2.0 (Deng i Yuen, 2010) ens pareix que la fa imprescindible per al desenvolupament de la competencia digital del futur docent.

El desenvolupament de la Web 2.0 - terme acunyat el 2004 per Tim O’Reilly- enfront de la denominada retroactivament Web 1.0, ha fet evolucionar el rol de l’usuari des d’un paper purament passiu i de consum de la informació a un actiu, anomenat prosumer o prosumidor – concepte inicialament anomenat per Alvin Toffler a la seva obra La Tercera Ola (1979) en l’àmbit econòmic - on és a més de consumidor, productor d’informació. I aquest rol, de nou, té un paper clau en la formació inicial del professorat perquè a la fi, es dota al docent d’eines variades i potents per vertaderament, crear les seves pròpies activitats i començar el viatge de la seva independència del llibre de text.

Uniendo la enseñanza presencial y la enseñanza mediante Campus Extens

Nuestra experiencia surge de dos asignaturas de formación básica de los grados de Bioquímica y Biología.
Estas asignaturas son Matemáticas I y Matemáticas II. En ellas los estudiantes tienen que adquirir, entre otras, las competencias básicas de matemáticas, estadística y de informática .



Para conseguir este objetivo combinamos o mejor unimos la enseñanza presencial con las herramientas que hasta ahora eran consideradas de educación a distancia.

Así podemos decir que hemos diseñado un curso que tiene los siguientes componentes:

• Un curso presencial: con las habituales clases de teoría, problemas y talleres de problemas, tutorías y exámenes.
  
• Un curso en Campus Extens: en el que los estudiantes disponen de todo el material de la asignatura. Y sobre todo realizan gran cantidad de actividades.

Una parte de los contenidos de las asignaturas se realiza a través de Moodle. En el caso de matemáticas I corresponde al aprendizaje del entorno de programación R y a los contenidos de estadística descriptiva, en el caso de Matemáticas II corresponde al aprendizaje de R avanzado.

Cercant una major interacció amb els alumnes: el professor blogger

En segundo de Grado de Derecho, los profesores del Departamento de Derecho Privado, y más concretamente los vinculados al Área de Derecho Mercantil, impartimos la asignatura 20408 Introducción al Derecho Empresarial. Resulta claro que, tras un primer curso de Grado eminentemente introductorio, en segundo se incorporan diversas ramas del Derecho que son absolutamente novedosas para los alumnos. Y creemos que para hacer atractivo el descubrimiento de esas nuevas áreas que se presentan ante ellos qué mejor que hacer uso de las nuevas tecnologías y de las fantásticas herramientas que, desde Campus Extens, se nos proporcionan. En este sentido, en los dos grupos en los que imparto la asignatura me resulta tremendamente útil el empleo de los FOROS DE OPINIÓN unido a la creación de un BLOG.

Aprendre ensenyant

Aprendemos…

el 10%… de lo que leemos
el 20%… de lo que oímos
el 30%… de lo que vemos
el 50%… de lo que vemos y oímos
el 70%… de lo que discutimos con otros
el 80%… de lo que experimentamos personalmente
el 95%… de lo que enseñamos a otros.

William Glasser

L'assignatura 2325 - Tecnologies de la Informació, optativa dels estudis d'Enginyeria Informàtica (pla antic) es basa en part, en la preparació i exposició de tallers sobre tecnologies web, per part del alumnes. Aquesta activitat representa el 30% de l'assignatura d'un del 2 itineraris establerts:

Evaluación

Actividad	% de puntuación
	Itinerario 1	Itinerario 2
Preparación y exposición de un taller  de una de las tecnologías web (en grupo)	30
Participación continuada en la asignatura   (forums de discusiones, coevaluaciones,  asistencia a las clases presencialse,  aportación de recursos ...)	10
Práctica global (proyecto en grupo)	55	55
Diario personal de la asignatura  (individual en un blog)	5	5
Examen		40
Total	100	100

Oferir eines als alumnes per facilitar-los el treball en grup en línia

L'assignatura 5215 Introducció a la Informàtica és una optativa del pla antic que s’ofereix a totes les especialitats dels Estudis de Mestre. Com a part de l'avaluació, els alumnes han de fer diversos treballs en grup. Aquests estudiants disposen de poc temps per reunir-se físicament, ja que durant dos mesos del quadrimestre han de realitzar el practicum fora de la UIB; de manera que aquesta assignatura els ha facilitat poder treballar en grup mitjançant les eines telemàtiques.

El procés que se segueix per elaborar el treball en grup és el següent:

1) Per començar, els alumnes han de triar un tema, d'una llista de 25 que jo mateixa he elaborat, per desenvolupar-lo i donar-li format amb Google docs i Google sites. Per a això, empram l'eina wiki de Moodle. Així els alumnes s'hi poden apuntar des de qualsevol lloc i constitueixen el grup d’acord amb el tema elegit. Inicialment només han de posar el seu nom en una taula al costat del tema.

Aprendre a aprendre amb Campus Extens

L’assignatura que impartim presenta dues problemàtiques. La primera és que la docència està dividida en 5 grups que feim 4 professors. La segona és que a l’aula tenim alumnes de 5 estudis diferents.

Charlemagne et son fils, Louis le Pieux.
Grandes Chroniques de France, France,
Paris (BnF Français 73, fol. 128v). Wiki media Commons

En un principi vàrem pensar en un disseny que fos una eina per aprendre a aprendre. A fi de solucionar alguns d’aquests problemes, i seguint les directrius del personal tècnic de Campus Extens, vàrem passar a dividir-la en dos grans blocs. Un bloc —de material comú—, que pot emprar qualsevol professor i alumne de l’assignatura, i uns altres blocs individuals, de professor i aula.

En el primer gran camp, de material comú, el dividírem en dues parts diferenciades; en una hi penjàrem la normativa d’aula, els contractes pedagògics individuals i els grupals; a l’altra tot el material per poder desenvolupar cada un dels temes i ampliar personalment els coneixements. A cada bloc l’alumne pot trobar el material següent: enllaços amb documentals de reforç per aquells alumnes que no són d’Història; articles de treball individual i cooperatiu, fragments de llibres de temes concrets escanejats, pàgines webs oficials (BNE, BNF...), libres electrònics, llibreries virtuals, documentals temàtics de llarga durada... En definitiva, el material suficient perquè tots els alumnes puguin disposar de material de reforç suficient com per preparar cada tema. Ara bé, aquesta part del treball virtual és, bàsicament, individual, no hi ha eines interactives de relacions. Aquestes les desenvolupam a cada bloc per separat.

Recursos Didàctics a la web de Campus Extens

A la pàgina web de Campus Extens hem afegit un nou apartat anomenat Recursos Didàctics. Es tracta d’un web de recursos i de pàgines que hem pensat que poden ser del vostre interès com eines didàctiques.

A part, us oferim també documentació sobre com millorar les nostres cerques a Internet, que recull algunes estratègies a tenir en compte a l’hora d’iniciar una cerca.

Vegeu a continuació una mostra: 

Els recursos estan distribuïts per Tipus de recurs (imatges, vídeo, arxius, bases de dades, etc.) i per Branca de coneixement, la qual cosa facilitarà la cerca als professors.

Per tal de mantenir-lo actualitzat necessitaríem de la vostra col·laboració. Us animam a participar-hi enviant les aportacions que cregueu que poden ser d’interès, de manera que puguin ser compartides per tots els docents. Ens les podeu fer arribar a través de l’adreça següent: cristina.marti@uib.es

Elaboració i experimentació de material multimèdia per a l'avaluació de competències en les pràctiques d'ecologia.

Guillem Ramon, Elena Baraza, Daniel Ramon

L'experiència presentada correspon a un projecte d'innovació docent subvencionat per l’ICE i el Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica de la Universitat de les Illes Balears durant l’any acadèmic 2008-2009, en què es procedí a la preparació del material que fou experimentat amb l’alumnat matriculat l’any acadèmic 2009-2010.

Aquest projecte anava adreçat de forma immediata a la preparació d’un material multimèdia que, al temps que afavorís l’aprenentatge autònom, facilitàs el desenvolupament de les pràctiques d’una assignatura concreta –Ecologia– troncal dels estudis de Biologia i que s’ofereix com a optativa –a més de lliure configuració– a altres estudis de llicenciatura de la UIB.

El material multimèdia elaborat està integrat per un CD-rom dissenyat amb una interfície de navegabilitat ràpida i amable per tal de facilitar la interpretació del treball a realitzar a les pràctiques i la comprensió del treball realitzat; així com per promoure i potenciar l’aprenentatge autònom per part de l’alumnat.

Els itineraris d'aprenentatge basats en mapes conceptuals com organitzadors dels continguts de l’assignatura

Aquesta experiència és una part d’un projecte d’innovació docent que vàrem dur a terme el curs 2009-2010 amb els alumnes de 3r dels estudis de Pedagogia. Es tractava de la creació i validació d’un itinerari d’aprenentatge, basat en mapes conceptuals per a l’estudi d’un mòdul concret de l’assignatura de Tecnologia Educativa, concretament el de disseny i producció de materials multimèdia interactius. La implementació d’aquest projecte ens ha proporcionat resultats interessants des de diferents àmbits d’actuació, principalment: metodologia docent, flexibilització de l’ensenyament, autonomia i hàbits d’estudi dels estudiants, representació del coneixement i el disseny de materials.

En aquest cas, ens volem centrar en com els itineraris d’aprenentatge, basats en mapes conceptuals, ens ajuden a organitzar i estructurar els continguts del mòdul.

Una de les formes d’estructurar materials d’aprenentatge la trobam en els mapes conceptuals, aquests proporcionen una informació clara sobre els conceptes claus per entendre un tema i la relació que hi ha entre si; els itineraris, en canvi, proporcionen informació de com aprendre un tema mitjançant l’enllaç a diferents recursos d’aprenentatge (habitualment proporcionats per l’expert).

Un itinerari d’aprenentatge ve a ser un mapa conceptual que guia l’alumne en l’aprenentatge d’un tema. Presenta una sèrie de competències que s’han de comprendre, dominar i demostrar per entendre'l. A diferència del mapa conceptual convencional que explica el tema (els conceptes i les seves relacions, el què d’un tema) un itinerari d’aprenentatge s’ocupa de com aprendre el tema. Suposa, per tant, una forma d’organitzar la seqüència d’aprenentatge.

El vídeo com recurs per afavorir un clima de treball positiu

Fent servir la videopresentació, als meus cursos a Campus Extens, pretenc mostrar-me més propera a l'alumnat i poder explicar amb major claredat els objectius, els continguts, l'avaluació i altres característiques de l'assignatura (millor del que de vegades permet un text). És també una manera que em posin cara, veu, com una forma de fer-m'hi més present.

Pens que amb la videopresentació veuen el professor "de carn i ossos", més proper.

Dins una metodologia no presencial, mitjançant la plataforma Moodle, proposar debats sobre la base d'alguna notícia recent; plantejar-hi el visionament de pel·lícules relacionades amb l'assignatura i realitzar-ne el comentari pertinent entre tots als fòrums; penjar-hi alguns vídeos relacionats perquè comentin les seves opinions, inquietuds, etc., afavoreix el vincle amb l'alumnat.