Experimentació virtual per a l'aprenentatge conceptual (1era part)

De l’e-experimentació a l’aprenentatge conceptual: la implementació del Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) a Campus Extens (I)

El projecte del Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) té el seu origen l’any 2005, quan, sota l’impuls del Dr. Alejandro Maiche (aleshores a la UAB), sorgiren les primeres idees i discussions sobre la possibilitat d’engegar algun tipus de laboratori virtual de psicologia. El projecte s’engega, de forma conjunta, entre la UAB i la UIB: hi col·laboraren 13 professors de Psicologia Bàsica (9 de la UAB i 4 de la UIB), una becària i tres informàtics.

El projecte partí de la necessitat de replantejar la metodologia docent en algunes assignatures de psicologia bàsica. Gran part dels coneixements que s’imparteixen en aquestes assignatures provenen de resultats experimentals, la qual cosa implica disposar de les infraestructures necessàries per permetre la realització d’experiments a tots els estudiants.

Els docents que s’han dedicat a aquesta tasca, en el marc de les pràctiques de les assignatures dels processos psicològics bàsics (aprenentatge, atenció, percepció, memòria, motivació, emoció, pensament i llenguatge), coneixen prou bé la complexitat que suposa dissenyar, organitzar i posar en funcionament un experiment de psicologia. D’altra banda, i en relació a les adaptacions en la docència pràctica que suposen les directrius derivades del

Aprendre ensenyant

Aprendemos…

el 10%… de lo que leemos
el 20%… de lo que oímos
el 30%… de lo que vemos
el 50%… de lo que vemos y oímos
el 70%… de lo que discutimos con otros
el 80%… de lo que experimentamos personalmente
el 95%… de lo que enseñamos a otros.

William Glasser

L'assignatura 2325 - Tecnologies de la Informació, optativa dels estudis d'Enginyeria Informàtica (pla antic) es basa en part, en la preparació i exposició de tallers sobre tecnologies web, per part del alumnes. Aquesta activitat representa el 30% de l'assignatura d'un del 2 itineraris establerts:

Evaluación

Actividad	% de puntuación
	Itinerario 1	Itinerario 2
Preparación y exposición de un taller  de una de las tecnologías web (en grupo)	30
Participación continuada en la asignatura   (forums de discusiones, coevaluaciones,  asistencia a las clases presencialse,  aportación de recursos ...)	10
Práctica global (proyecto en grupo)	55	55
Diario personal de la asignatura  (individual en un blog)	5	5
Examen		40
Total	100	100

Aprendre a aprendre amb Campus Extens

L’assignatura que impartim presenta dues problemàtiques. La primera és que la docència està dividida en 5 grups que feim 4 professors. La segona és que a l’aula tenim alumnes de 5 estudis diferents.

Charlemagne et son fils, Louis le Pieux.
Grandes Chroniques de France, France,
Paris (BnF Français 73, fol. 128v). Wiki media Commons

En un principi vàrem pensar en un disseny que fos una eina per aprendre a aprendre. A fi de solucionar alguns d’aquests problemes, i seguint les directrius del personal tècnic de Campus Extens, vàrem passar a dividir-la en dos grans blocs. Un bloc —de material comú—, que pot emprar qualsevol professor i alumne de l’assignatura, i uns altres blocs individuals, de professor i aula.

En el primer gran camp, de material comú, el dividírem en dues parts diferenciades; en una hi penjàrem la normativa d’aula, els contractes pedagògics individuals i els grupals; a l’altra tot el material per poder desenvolupar cada un dels temes i ampliar personalment els coneixements. A cada bloc l’alumne pot trobar el material següent: enllaços amb documentals de reforç per aquells alumnes que no són d’Història; articles de treball individual i cooperatiu, fragments de llibres de temes concrets escanejats, pàgines webs oficials (BNE, BNF...), libres electrònics, llibreries virtuals, documentals temàtics de llarga durada... En definitiva, el material suficient perquè tots els alumnes puguin disposar de material de reforç suficient com per preparar cada tema. Ara bé, aquesta part del treball virtual és, bàsicament, individual, no hi ha eines interactives de relacions. Aquestes les desenvolupam a cada bloc per separat.

Webquesta com estratègia metodològica d'aprenentatge actiu en entorns virtuals de l'educació superior

Per dur a terme la experiència amb Webquesta dins un curs de Campus Extens, i desenvolupar l'activitat, els alumnes s'organitzen en petits grups, cadascun dels quals té un o diversos apartats del projecte en el qual treballen en comú. Cada grup coneix, i té a la seva disposició, els materials (bibliogràfics) necessaris per treballar el punt que els ha correspost. Com que el treball és col·laboratiu, s'han d'organitzar ells mateixos i han de repartir les tasques per a cada integrant. Tot seguit redacten la seva part i la presenten en la pàgina web comuna. Finalment, cada membre pot corregir la informació que han exposat els altres o ampliar-la, ja que el document és editable per tothom. Hi ha un membre de cada grup que és l'encarregat de modular-lo i organitzar-lo.

Ús de vídeo per a l'explicació de continguts

La utilització del vídeo per a l'explicació de continguts apropa la figura del professor i converteix l'aprenentatge en quelcom de més personal. En el cas de matèries en les quals es treballa la pronunciació, permet visualitzar la posició bucal per afavorir la correcta articulació.

En una metodologia d'ensenyament semipresencial és una bona estratègia perquè l'alumne pugui tenir aquesta informació per a l'adquisició del coneixement i, en cas necessari, pugui repetir-ho tantes vegades com cregui convenient.

«Amb el format vídeo he pogut aconseguir que l'alumne tingui en tot moment una explicació sobre com ha de pronunciar diversos sons en català que, actualment, són problemàtics, especialment per a la gent jove i també per a no-catalanoparlants, com per exemple, la doble ela, la essa sonora, la ela, etc., ja que permet que l'estudiant observi, detingudament, les posicions dels òrgans d'articulació que intervenen en l'emissió d'un determinat fonema.

Adaptació d'obres literàries a altres mitjans

Alguns anys de treballar literatura amb els estudiants de mestre de la Universitat de les Illes Balears m'han fet veure la necessitat d'implicar cada estudiant i tot el grup en la feina.

La manera de treballar l'assignatura, que potencia el treball autònom de l'estudiant (cal tenir en compte que a les dotze hores de treball presencial n'hi corresponen una trentena de treball autònom), s'adiu perfectament amb la meva manera de treballar a partir de muntatges poètics.

Els participants en el curs ja vénen a la primera sessió havent rebut (per correu electrònic, que ha estat la forma d'intercomunicació entre tots els participants) un Dossier amb tres apartats: 1) El descriptor, amb els objectius, continguts i metodologia del curs (cronograma inclòs); 2) Unes pautes molt concretes i exemplificades, en un dossier d'una trentena de pàgines (amb molt de suc i poca palla) per "entendre poesia", "dir poesia", "fer poesia" i "fer un muntatge poètic"; 3) Informació sintetitzada sobre "estructura" de http://www.viulapoesia.com , "guia per visitar la web", "propostes didàctiques" i "exemples de seqüències didàctiques" (de cara a fer el muntatge poètic).

Utilització del calendari per afavorir el treball autònom de l'alumne

Durant els darrers cursos l’assignatura Teories i Institucions Contemporànies de l'Educació dels Estudis d'Educació Social (pla antic) podia cursar-se sota dues modalitats: presencial i a distància. L'ús del calendari segons la modalitat variava: a) el calendari en la modalitat presencial retia compte dels temes i de les activitats treballades al llarg del curs, setmana per setmana, i n'informava els alumnes a posteriori; b) el calendari en la modalitat a distància oferia una temporalització dels temes al llarg del curs i de les dates per lliurar les activitats, des del seu començament. Actualment, ambdues assignatures no tenen docència assignada i l’ús del calendari ha perdut, per tant, el seu sentit originari.

No obstant això, l’experiència adquirida en l’ús d’aules virtuals en els darrers cursos, dels quals és un exemple el que abans hem esmentat, ha fet que en l’actualitat, en l’assignatura Pensament i contextos educatius contemporanis del Grau d’Educació Primària continuem potenciant l’ús del calendari com eina per a afavorir el treball autònom de l’alumne. Així doncs, en l’actualitat utilitzem el calendari en l’esmentada assignatura per tal de retre comptes dels temes i de les activitats treballats al llarg del curs, s'informa a posteriori els alumnes per tal de facilitar-los informació del desenvolupament del curs si no han pogut assistir a classe ocasionalment, i també per  avisar-los amb antelació de les dates de lliurament de les diverses activitats de grup reduït o individuals. Per tant, a través del calendari de l'assignatura, en la plataforma educativa Moodle, es facilita als alumnes, més enllà de la presencialitat, informació en qualsevol moment dels aspectes treballats a classe, per a aquells que no han pogut assistir-hi, i de les dates de lliurament de treballs.