divendres, 9 de juliol de 2010

Adaptació d'obres literàries a altres mitjans


Alguns anys de treballar literatura amb els estudiants de mestre de la Universitat de les Illes Balears m'han fet veure la necessitat d'implicar cada estudiant i tot el grup en la feina.
La manera de treballar l'assignatura, que potencia el treball autònom de l'estudiant (cal tenir en compte que a les dotze hores de treball presencial n'hi corresponen una trentena de treball autònom), s'adiu perfectament amb la meva manera de treballar a partir de muntatges poètics.
Els participants en el curs ja vénen a la primera sessió havent rebut (per correu electrònic, que ha estat la forma d'intercomunicació entre tots els participants) un Dossier amb tres apartats: 1) El descriptor, amb els objectius, continguts i metodologia del curs (cronograma inclòs); 2) Unes pautes molt concretes i exemplificades, en un dossier d'una trentena de pàgines (amb molt de suc i poca palla) per "entendre poesia", "dir poesia", "fer poesia" i "fer un muntatge poètic"; 3) Informació sintetitzada sobre "estructura" de http://www.viulapoesia.com , "guia per visitar la web", "propostes didàctiques" i "exemples de seqüències didàctiques" (de cara a fer el muntatge poètic).
La valoració dels estudiants ha estat molt positiva. L'objectiu bàsic de les sessions que era dur la literatura escrita a l'oralitat l'hem acomplert, i amb un bon resultat. Hem vist com es fa un muntatge poètic (tria dels textos, definició del sentit que volem donar al muntatge, interiorització i dicció del poema, aprofitament de les habilitats de cadascú, espai escènic...) i, sobretot, l'han fet, l'han viscut (la poesia és per viure-la, per viure-hi).
A les sessions hi ha hagut participació i implicació. L'únic emperò ha estat en alguns casos la manca d'assistència o, a vegades, no haver fet el treball autònom entre sessió i sessió.
Fer descobrir a la gent que són capaços de coses que no s'imaginen i que tenen moltes potències que romanen somortes, fa que s'estimin més: i els mestres, com més s'estimen, més estimen els al·lots. I la poesia, per a aquestes qüestions, és mel d'abella.

Antoni Artigues Bonet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada