Aprendre a aprendre amb Campus Extens

L’assignatura que impartim presenta dues problemàtiques. La primera és que la docència està dividida en 5 grups que feim 4 professors. La segona és que a l’aula tenim alumnes de 5 estudis diferents.

Charlemagne et son fils, Louis le Pieux.
Grandes Chroniques de France, France,
Paris (BnF Français 73, fol. 128v). Wiki media Commons

En un principi vàrem pensar en un disseny que fos una eina per aprendre a aprendre. A fi de solucionar alguns d’aquests problemes, i seguint les directrius del personal tècnic de Campus Extens, vàrem passar a dividir-la en dos grans blocs. Un bloc —de material comú—, que pot emprar qualsevol professor i alumne de l’assignatura, i uns altres blocs individuals, de professor i aula.

En el primer gran camp, de material comú, el dividírem en dues parts diferenciades; en una hi penjàrem la normativa d’aula, els contractes pedagògics individuals i els grupals; a l’altra tot el material per poder desenvolupar cada un dels temes i ampliar personalment els coneixements. A cada bloc l’alumne pot trobar el material següent: enllaços amb documentals de reforç per aquells alumnes que no són d’Història; articles de treball individual i cooperatiu, fragments de llibres de temes concrets escanejats, pàgines webs oficials (BNE, BNF...), libres electrònics, llibreries virtuals, documentals temàtics de llarga durada... En definitiva, el material suficient perquè tots els alumnes puguin disposar de material de reforç suficient com per preparar cada tema. Ara bé, aquesta part del treball virtual és, bàsicament, individual, no hi ha eines interactives de relacions. Aquestes les desenvolupam a cada bloc per separat.

En el meu cas he introduït una sèrie d’elements per dinamitzar i facilitar l’autoaprenentatge i la dinàmica d’aprendre a aprendre. Aquesta està basada en els punts següents:

-Desenvolupament de debats quinzenals sobre temes concrets que afecten l’assignatura (el primer amb 139 respostes).

-Desenvolupament de la capacitat autocrítica vers temes inicials. Un exemple d’això, primer la redacció dels coneixements i les visions que tenien per separat d’un tema concret; posteriorment la visualització d’un documental de llarga durada sobre el tema; i, finalment, l’elaboració d’una autocrítica sobre les visions distorsionades que es tenien del tema i la referència dels nous coneixements adquirits. Per acabar, també s’han introduït, en aquesta part més personal d’aula, elements d’ampliació temàtica mitjançant la incorporació de llibres electrònics.

Antoni Picazo Muntaner

Àrea d’Història Moderna