La integració del treball amb la Web 2.0 a les assignatures dels estudis de Grau d’Educació està àmpliament justificada per la difusió que han tengut en l’educació en general i per la seva presència en els nivells d’Educació Infantil i Primària on exerciran la seva professió els futurs estudiants de Grau de la Universitat. L’audiència activa i la col•laboració per a la creació de continguts que promou la Web 2.0 (Deng i Yuen, 2010) ens pareix que la fa imprescindible per al desenvolupament de la competencia digital del futur docent.
El desenvolupament de la Web 2.0 - terme acunyat el 2004 per Tim O’Reilly- enfront de la denominada retroactivament Web 1.0, ha fet evolucionar el rol de l’usuari des d’un paper purament passiu i de consum de la informació a un actiu, anomenat prosumer o prosumidor – concepte inicialament anomenat per Alvin Toffler a la seva obra La Tercera Ola (1979) en l’àmbit econòmic - on és a més de consumidor, productor d’informació. I aquest rol, de nou, té un paper clau en la formació inicial del professorat perquè a la fi, es dota al docent d’eines variades i potents per vertaderament, crear les seves pròpies activitats i començar el viatge de la seva independència del llibre de text.
Ens sembla que la introducció a la Web 2.0 passa necessàriament, pel treball amb els blocs per diversos motius. Primerament, i d’acord amb Oravec (2003) per la seva emergència espectacular a l’educació, fins al punt que els blocs educatius han estat anomenats edublcos. Segon, perquè poden potenciar especialment el sentit de comunitat i la col•laboració entre els membres del grup (Halic, Lee, Paulus, i Spence, 2010). I tercer i molt important, perquè ens pareix que el manteniment d’un bloc dota a l’alumne de la competència digital bàsica per seguir aprenent autònomament altres eines de la Web 2.0. A més de tot això, finalment, cal dir que compartim amb Deng i Yuen (2010) el fet que els blocs promouen la reflexió de l’aprenent, especialment si aquests s’enfoquen des del concepte de portafoli.
El blocs dels alumnes de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, que mostram com exemple més endavant, s’entenen com a portafolis electrònics perquè no només s’utilitzen per a la recollida i exposició dels treballs dels alumnes sinó perquè a partir de la publicació dels treballs, es pretén una reflexió de l’alumne sobre el seu propi aprenentatge. En canvi, els blocs d’anglès –assignatures de Llengua Anglesa i Llengua i Cultura Anglesa- només s’entenen com a blocs per a l’exposició de coneixements assolits, en aquest cas, de la competència comunicativa assolida en llengua estrangera mitjançant la publicació de les activitats obligatòries de cada assignatura d’anglès.
D’entre totes les eines de blocs, s’ha escollit la plataforma de blocs de Google, Blogger, perquè sobretot, es tracta d’una eina molt senzilla i perquè a més, es correspon amb la generalització que ha tengut al món de l’educació i a la formació permanent del professorat impulsada per l’Administració.
Consideram important l’impuls al sentit de grup dels alumnes i en encara més, al foment de valors com compartir i col.laborar i per tant, consideram necessari la creació d’un nou lloc web on reunir els blocs de tots els alumnes, seguint així la idea de netfolio de Barberà i de Martín (2009).
La netfolio és pot fer amb plataformes que funcionen amb la sindicació RSS com Netvibes, o d’una manera molt senzilla, afegint el gadget de Llista de blocs a un bloc de blocs, que pot ser el del professor, on enllaçar els blocs dels alumnes. Aquí teniu l’exemple d’aquest darrer cas: el professorat crea un bloc de blocs on enllaçar els blocs dels alumnes.
Youtube: plataforma de vídeos més popular
El desenvolupament de la Web 2.0 - terme acunyat el 2004 per Tim O’Reilly- enfront de la denominada retroactivament Web 1.0, ha fet evolucionar el rol de l’usuari des d’un paper purament passiu i de consum de la informació a un actiu, anomenat prosumer o prosumidor – concepte inicialament anomenat per Alvin Toffler a la seva obra La Tercera Ola (1979) en l’àmbit econòmic - on és a més de consumidor, productor d’informació. I aquest rol, de nou, té un paper clau en la formació inicial del professorat perquè a la fi, es dota al docent d’eines variades i potents per vertaderament, crear les seves pròpies activitats i començar el viatge de la seva independència del llibre de text.
Ens sembla que la introducció a la Web 2.0 passa necessàriament, pel treball amb els blocs per diversos motius. Primerament, i d’acord amb Oravec (2003) per la seva emergència espectacular a l’educació, fins al punt que els blocs educatius han estat anomenats edublcos. Segon, perquè poden potenciar especialment el sentit de comunitat i la col•laboració entre els membres del grup (Halic, Lee, Paulus, i Spence, 2010). I tercer i molt important, perquè ens pareix que el manteniment d’un bloc dota a l’alumne de la competència digital bàsica per seguir aprenent autònomament altres eines de la Web 2.0. A més de tot això, finalment, cal dir que compartim amb Deng i Yuen (2010) el fet que els blocs promouen la reflexió de l’aprenent, especialment si aquests s’enfoquen des del concepte de portafoli.
El blocs dels alumnes de l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, que mostram com exemple més endavant, s’entenen com a portafolis electrònics perquè no només s’utilitzen per a la recollida i exposició dels treballs dels alumnes sinó perquè a partir de la publicació dels treballs, es pretén una reflexió de l’alumne sobre el seu propi aprenentatge. En canvi, els blocs d’anglès –assignatures de Llengua Anglesa i Llengua i Cultura Anglesa- només s’entenen com a blocs per a l’exposició de coneixements assolits, en aquest cas, de la competència comunicativa assolida en llengua estrangera mitjançant la publicació de les activitats obligatòries de cada assignatura d’anglès.
D’entre totes les eines de blocs, s’ha escollit la plataforma de blocs de Google, Blogger, perquè sobretot, es tracta d’una eina molt senzilla i perquè a més, es correspon amb la generalització que ha tengut al món de l’educació i a la formació permanent del professorat impulsada per l’Administració.
Consideram important l’impuls al sentit de grup dels alumnes i en encara més, al foment de valors com compartir i col.laborar i per tant, consideram necessari la creació d’un nou lloc web on reunir els blocs de tots els alumnes, seguint així la idea de netfolio de Barberà i de Martín (2009).
La netfolio és pot fer amb plataformes que funcionen amb la sindicació RSS com Netvibes, o d’una manera molt senzilla, afegint el gadget de Llista de blocs a un bloc de blocs, que pot ser el del professor, on enllaçar els blocs dels alumnes. Aquí teniu l’exemple d’aquest darrer cas: el professorat crea un bloc de blocs on enllaçar els blocs dels alumnes.
A partir del treball amb el bloc, és molt fàcil relacionar i fer aparèixer en els alumnes la necessitat de conèixer altres eines per augmentar la qualitat i diversitat de les notícies publicades als blocs.
Scribd: plataforma per a convertir a PDF i compartir-los.
Exemple d'un treball d'un alumne de Bases Didàctiques i Disseny Curricular d'aquest curs
Treball Va de Mestres Slideshare: per mostrar presentacions fetes pels alumnes
Exemple d’una presentació feta per una alumna en el curs de l’any passat. Nota important: també s'ha de fomentar el respecte a l'autoria d'imatges i l'ús de les que estan sota llicència Creative Commons.
Slideboom: per mostrar presentacions amb so.
Exemple: presentació d’alumnes realitzada per les assignatures d’anglès
Goear: eina per compartir arxiu d’audio
Exemple: treball oral de dues alumnes d’anglès en el curs passat
Youtube: plataforma de vídeos més popular
Els alumnes busquen i comenten vídeos
També poden crear un vídeo com a treball . Aquí teniu un exemple d'activitat realitzada a una assignatura d'anglès:
En aquest altre vídeo, gravat a la classe de Didàctica com a treball col·laboratiu, els alumnes fan una breu exposició oral a partir del treball escrit que han presentat primerament (i que és l’exemple que podeu veure més amunt en l’eina Scribd). Exemple d’enguany, on a més, la professora hi participa per evitar qualsevol actitud de desconfiança davant l’activitat.
Així mateix, aquesta darrera activitat de vídeo, per organitzar-se, es va fer a través d’una altra eina com Wallwisher i que podeu veure seguidament:
Amb tot això, el que estam intentant és, a més d’intentar que els alumnes construeixin més activament el seu coneixement teòric com a futurs/es mestres, que visquin experiències d’aprenentatge amb les TIC com a aprenents a les qual remetre’s quan arribin a l’aula com a docents.
Referències bibliogràfiques:
Barberà, Elena i De Martín, Elena (2009). Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje. Editorial UOC. Barcelona
Liping Deng i Allan H. K. Yuen. Towards a framework for educational affordances of blogs. Computers & Education, September 2010.
Halic,O, Lee, D. Paulus,T. i Spence,M. (2010). To blog or not to blog: Student perceptions of blog effectiveness for learning in a college-level course. The Internet and Higher Education.
ORAVEC, Jo A. (2003) Blending by blogging: weblogs in blended learning initiatives. Journal of Educational Media, 28(2):225–233.
Gemma Tur Ferrer
Estudis de Grau d'Educació Infantil
UIB, Seu Eivissa
Estudis de Grau d'Educació Infantil
UIB, Seu Eivissa
Molt interessant!
ResponElimina